Pàgines

viernes, 15 de mayo de 2015

el nostre pati de Girona Temps de Flors 2015

Bon dia a tothom!!!

Sembla mentida que, fa una setmana, estiguéssim dels nervis, acabant el muntatge de Temps de Flors per aquest any... Com passen els dies de ràpid...

Com que ja s’apropa el final d’aquesta fantàstica setmana que vesteix girona de flors, pels que no hagueu pogut anar a visitar-nos, us portem algunes imatges, perquè us en feu una mica la idea...

Tot va començar el setembre de l’any passat, quan amb l’Erika ja vam començar a rumiar quin seria el motiu del nostre pati... Així que li vaig ensenyar unes imatges d’un projecte que havia vist a Thailandia, concretament a un centre comercial de Bangkok. Feia uns anys que jo tenia ganes de fer flors gegants de paper, per tal que mentre passegessis entre elles, dongués la sensació de ser l’Alícia al País de les meravelles...





Tot decidides, i amb una idea al cap, vam anar a visitar la Sra. Rosa; la persona que ens ha cedit espais durant els últims anys per a realitzar els nostres dissenys per Temps de Flors. I tot el projecte va canviar... Un amic seu japonès, Masaru Emoto, havia mort feia poc, i li volia fer un homenatge.

Masaru Emoto era un estudiador de les estructures mol·leculars congelades de l’aigua. Es dedicava a buscar aigües pures, congelar-les i fer-ne fotografies. De cada una d’elles, en treia figures hexagonals diferents; però totes tenien quelcom en comú: la figura de l’hexàgon, el dibuix d’una aranya i el d’una abella.





Així doncs, els patis de casa la Sra. Rosa, espai que ella ens proposava, havien de tenir a veure amb aquest amic seu.

I el cap, va començar a donar-hi voltes...



Fins que vam decidir-nos a fer el que ell feia, congelar; però enlloc de congelar aigua, nosaltres congelaríem flors. I així vam trobar a un altre japonès, Azuma Makoto, artista japonès que, com nosaltres, havia congelat flors...







Ara bé, congelar el que es diu congelar no ho podíem fer... Doncs sinó, els blocs de gel se’ns desfarien cada dia, i no teníem un congelador suficientment gran com per poder anar creant blocs a diari... Així que vam buscar l’alternativa...

Resina i catalitzador; van ser la nostra sol·lució... I el nostre mal de cap també... El seu preu no és el que diguem,... Econòmic...



Però al final ho vam aconseguir, i vam realitzar sis grans blocs; que juntament anb les alzines d’un viver que anaven a tirar perquè eren defectuoses; l’ajuda de la gent de brigades i l’Òscar Llovera, que amb les seves tillandsies hem acabat de decorar el pati; ara fa una setmana a les 11 de la nit, sortia orgullosa del nostre muntatge...





Espero que els que no l’hagueu anat a veure, si us podeu escapar hi aneu! :D Teniu temps fins diumenge!

Una abraçada, i molt bon cap de setmana!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Muchas gracias por dejarnos un mensaje! :D