Pàgines

martes, 10 de febrero de 2015

Esquiada anual familiar a Vall de Núria

Bon dia a tothom,

Ho sé... Avui és dimarts i no tocaria posts, però amics i amigues, ahir casa nostra estava inundada de maletes, esquís, abrics, samarretes tèrmiques, pantalons d’esquí, guants,... I entre posar-hi una mica d’ordre i la feina que tenia programada per ahir, no vaig poder escriure cap post al blog...

Així que, em toca avui... I he pensat que estaria bé que us expliqués una mica la història de la Família Puigdevall amb Vall de Núria...



Tot va començar quan jo tenia 9 anys... Quan uns dels tiets van proposar anar tota la família a la Vall de Núria durant un cap de setmana. Anar tota la família volia dir moure unes trenta-tres persones (quantitat que erem a la família en aquella època, dels quals dinou erem nens... Tot s’ha de dir!) de casa seva per concentrar-nos en aquesta bonica destinació i gaudir d’uns dies tots plegats...

Val a dir que els únics que sabien esquiar eren aquesta part de família que havia fet la proposta, és a dir, sis de trenta-tres...Us podeu imaginar l’esberamenta general cosinal del moment! :D



Així doncs, a partir d’aquell any, Vall de Núria es va convertir en el nostre destí familiar anual.

Els primers anys ens allotjavem als apartaments, així doncs, cada mini-família de la gran família tenia un apartament, i ens agrupàvem entre tres apartaments per esmorzar, dinar i sopar.

A mesura que passaven els anys, la família es feia gran, docns hi havia cosins que es casaven, d’altres que tenien parella,... I de mica en mica, la família s’ampliava; i famílies amigues també s’agrupaven a nosaltres per gaudir del cap de setmana... Així que, va arribar un any en què erem tants, que no cavíem als apartaments... I ens van proposar, des de la mateixa Vall de Núria, d’allotjar-nos a l’alberg...

Ah noi! Allà vam descobrir la glòria! Sobretot pels pares, que carregaven nens i menjar pel cap de setmana dins el cremallera... Us ho imagineu??? Nen, caixa de bricks de llet, nena, bossa de carn per arrebossar, nen, maleta,... Jo els aplaudeixo! Quins ànims!

Perquè vam descobrir la glòria? Doncs perquè els cosins podíem dormir a les mateixes habitacions, podíem compartir sopars tots junts, esmorzars, jugar al futbolín, a jocs de taula... En definitiva, no només passàvem els moments d’esquí junts, sinó que a més a més, compartíem tot el cap de setmana, la qual cosa ens va agradar molt més!

Així que, des d’aquell any, ens allotgem a l’alberg! :D

I a les tardes, després d’esquiar, baixem amb trineu (sí, als meus 28 anys... i us he de dir que ahir em feia molt mal l’esquena... :( Frase de ma mare? “ja no tens 20 anys” ), fem iglús, guerres de neu,... En fi, disfrutem amb la família, que és cosa bona! :D

Si us ve de gust passar un cap de setmana a la Vall de Núria, teniu les següents opcions d’allotjament:

- l’Alberg Pic de l’Àliga, que és on ens allotgem ara la nostra família. No és un lloc molt bonic, si us parlo com a interiorista, i menys havent anat al Generator Hostel de Londres, però està bé si vas amb un grup gran de persones...

- Hotel Vall de Núria, no hi he anat mai, però algun familiar i amic sí, i diuen que està molt bé... Sobretot la “manduca”!



- Apartaments Vall de Núria, és on ens allotjàvem abans. El tema està en el menjar, que l’has de pujar des de baix amb el cremallera, perquè el supermercat que tenen és molt petit, i no hi ha gairebé res...



- Acampada lliure, només a l’època d’estiu, ja que ara mateix fa moooolta fred i la zona està coberta per la neu de la pista baby, que és on n’aprenen els nens, i els no tan nens! :D

Per arribar-hi heu d’agafar un cremallera a les estacions de Ribes enllaç, Ribes Vila o Queralbs. I si és època d’estiu quan voleu visitar la preciosa vall, podeu decidir-vos a arribar-hi a peu, doncs hi ha varis camins que hi arriben (GR11, des de Queralbs,...)



Aquest és el plànol de pistes, pels que sigueu esquiadors... Es diu de Vall de Núria que té les pitjors pistes de Catalunya, doncs són les que tenen més pendent i són més estretes...



Us animeu a fer-hi una estada? S’acabarà convertint en sortida anual com la nostra? :D

Una abraçada,

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Muchas gracias por dejarnos un mensaje! :D